dijous, 28 de maig de 2015

Relat (o de com vam viure la presentació del llibre "Més petits grans relats")

Arribem a Terrassa massa d’hora. Jo volia sortir amb prou temps de Barcelona, per allò de si no acabo de trobar la carretera, de si no trobo aparcament a prop,... 

Així doncs decidim fer un cafè (jo) i una orxata (l’Arnau) a un bar del costat del Centre Cultural de Terrassa. Un bar que era com un tub metàl·lic gegant tallat per la meitat i posat cap per avall. Molt industrial. Molt terrassenc.

Entrem a la petita sala uns vint minuts abans de l’hora de començar l’acte perquè els de Platypus Arts ens havien demanat als autors que arribéssim amb antelació per poder lliurar-nos un exemplar del llibre.
I ja el tenia a les mans! Amb aquella combinació de negre i vermell amb uns puntets de blanc, em va semblar molt elegant. Vaig trobar que m’esqueia.

Si s’obre el llibre més o menys per la meitat, trobes el meu relat: Prisa. És dels relats més curts del llibre, potser és el més curt de tots.
Crec que això és el que deuria fer l’actriu Rosa Boladeras: obrir el llibre més o menys per la meitat i escollir el relat que llegiria en l’acte de presentació, en aquella sala petita, amb un públic no gaire nombrós. Va resultar aquell tan curtet, Prisa.

En aquell moment, escoltar la Rosa llegir el meu relat em var emocionar més que si l’hagués estat llegint la mateixa Clara Segura a l’escenari de la Sala Gran del TNC! L’Arnau no parava de fer-li fotos, tot emocionat de poder contemplar tan de prop a una de les seves actrius favorites de La Riera.

Va ser un acte curt, però intens i emocionant. Com han de ser les coses bones.
_________

Agraïments: Gràcies a Platypus Arts i a l’Editorial Airda per seleccionar el meu relat i per l’oportunitat de veure'l editat en paper.

4 comentaris:

cumClavis ha dit...

Felicitats merescudes Mònica, un plaer poder resseguir aquesta prosa senzilla i càlida amb la que comparteixes la teva mirada. Com bé dius, una prosa elegant que també t'escau :)

Mònica Pagès ha dit...

Moltes gràcies @cumClavis. Un plaer que em llegeixis i que em comentis en el bloc... tan llargament abandonat.

spot ha dit...

Moltes felicitats!!

Mònica Pagès ha dit...

Gràcies, Spot!!